El català no ve del llatí

4. Els filòlegs no s’expliquen perquè el català també va aparèixer a la Catalunya Nord, rera les muntanyes del Pirineu, i no sols a aquesta banda del Pirineu. Al nord del Rosselló no hi ha cap barrera important amb França. Per comptes de trencar-se el cap amb teories estranyes valdria més que admetessin la pura realitat, és a dir, que el català ja existia i es parlava en aquelles terres quan els romans van treure el cap als Pirineus i que la Catalunya Nord ja formava part de Catalunya des de temps immemorial.

5. El doctor Antoni M. Margarit, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’aquest any 2003, s’ha passat la vida estudiant l’origen del català i diu que “la teoria que vol explicar que el català es parla al País Valencià perquè l’hi van portar Jaume I i els seus homes quan van conquerir València als sarraïns és del tot insatisfactòria”. Diu que un grapat de 500 homes no podien imposar una llengua nova a tot un regne i molt menys el català occidental de Lleida, que és el que es parla a València, perquè la immensa majoria eren gent de Barcelona. Ell inventa una teoria complicada, com fan els filòlegs, però no veu el més obvi, que el valencià-català ja hi era abans de la Reconquesta i abans dels romans, i el mateix val per les Illes Balears.

6. Els regnes espanyols sorgits de la Reconquesta van ser Galícia, Lleó, Castella, Navarra, Aragó, Portugal... Com va ser que no es barallessin entre ells per ampliar les seves terres a costa dels veïns? Per què no se’ls veu amb presses per passar al davant en fer conquestes? Perquè els catalans van cedir Almeria al rei de Castella i moltes altres terres, com Córdova? Doncs, perquè cada rei ja sabia fins on havia arribat el seu regne abans del romans.Els límits ja estaven marcats de temps. La llengua catalana arribava fins a les hortes d’Oriola (Múrcia), però no fins a Almeria. Les llengües peninsulars ja existien abans del romans i eren la guia per saber el que corresponia a cada regne de la Reconquesta. L'estament oficial, acadèmic, establert..., però, seguirà sense assabentar-se'n i les generacions actuals hauran d'esperar a morir-se abans de contemplar els nous horitzons culturals i apassionants que s'entreveuen en el futur pel que fa a la filologia i altres ciències afins.