Etimologia de Catalunya

He publicat el llibre "ATHANÀGIA, història i localització de la Numància catalana", en què entre moltes altres coses, com per exemple els ports per on Anníbal va travessar els Pirineus (Envalira i Bonaigua), exposo una teoria definitiva sobre l'origen del nom de Catalunya, després de comptabilitzar-se ja almenys unes 23 o 24 teories sobre la qüestió. El nom de Catalunya ve de la ciutat prerromana de Xelsa, coneguda també per Setelsis en les taules gregues de Ptolomeu. Els habitants o moradors de Xelsa eren coneguts pels xelcetans o celsetans. Aquest gentilici es va trasnformar en lecetans o lacetans, per absorció de la c inicial en la s i anticipació de la l. Són els lacetans tantes vegades esmentats pels escriptors romans, els habitants de la Lacetània. Aquest nom geogràfic en grec es pronunciava Laketània, el qual va donar lloc a la metàtesi de Katelània, d'on sorgiria el nom de Catelònia i finalment Catalunya. El pas de Lacetània cap a Catalunya ja va se defensat per Schopf (1919), segosn resa la Gran Encilcopèdia Catalana en Catalunya, i defensada també pel doctor Joan Coromines. Aquesta és l'explicació més sumària del nom de Catalunya, però encara és possible donar un pas més: arribar a la seva etimologia profunda a través de Xelsa o Celsa. La capital dels lacetans, que tal era Celsa, corresponia a l'actual Solsona, com és sabut i acceptat. Tots els gentilicis provenien de la seva capital i els lacetans no podien ser una excepció. Prop de Solsona hi ha el serrat de Sant Bartomeu, totalment pla en la part superior, com una plataforma aèria, i inclinat pels costats. A l'edat medieval apareix com el mons lecitanus. Era una pervivència del lloc on s'aixecava la Setelsis de les taules de Ptolomeu. És tractava d'una ciutat eminentment enlairada i d'aquí venia que li posessin el nom de Celsa, derivat de cel i que volia dir enlairada: excelsa. Per tant, el nom de Catalunya ve de l'antiga Lacetània, que ocupava la part interior de Catalunya, des del Pirineu fins a la meitat. I el nom de la Lacetània venia de la capital dels lacetans, que era Celsa, avui Solsona, al bellmig de Catalunya, i que volia dir excelsa per la seva situació enlairada. Per consegüent el nom de Catalunya, etimològicament parlant, significa situada dalt del cel, talment en un indret molt elevat.
Caldria esperar i demanar que aquesta teoria, possiblement definitiva, i que clou una discusió de segles, fos coneguda i propagada i que ja no es pogués dir més alegrement que encara es desconeix l'origen del nom de Catalunya. En el llibre esmentat, ATHANÀGIA, que fou la primera ciutat iber destruïda pels romans, no em canso de dir-ho i repetir-ho.