Els noms de lloc: el Montsec

Durant el mes de març, en el Centre Cívic de la Seu d'Urgell, Omnium Cultural ha fet una exposició sobre els noms de lloc. Molt instructiva, exposava la situació actual en què es troba la investigació. A penes s'avança. Queden els misteris de l'origen del nom de Catalunya i de les 4 demarcacions: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Quasi res! Si no sabem això, desconeixem les arrels de Catalunya, diguin el que vulguin. No som romans ni grecs, almenys amb seguretat. He escrit molt sobre toponímia i, a La revolució de Mart, explico el nom de Barcelona, però segurament no ha arribat al domini públic i sobretot al món intel·lectual. Tornant a l'exposició, es fa la clàssica disntinció entre noms romans i prerromans, que no no comparteixo. Tots els noms de lloc són prerromans, encara que tinguin apariència llatina, degut a que el català ha estat des de temsp immemorial la parla del país, ja molt abans de l'arribada dels romans. El català i el llatí poden tenir coincidències lèxiques, no tantes com se suposa, però no significa que l'un depengui de l'altre, simplement coincideixen, com ja es deia en segles passats, quan es discutia apassionadament sobre si el castellà venia del llatí o era anterior.
Sobre el nom del Montsec, que a l'exposició es diu que vol dir que es tracta d'una serra "tallada", del llatí "secare", tallar, séc..., degut als cingles tallats de la serra per la part de migdia, no és exactament així. També diu que podria significar sec en el sentit d'eixut, que tampoc. Certament vol dir mont tallat, però no pas pels cingles o espadats, sinó pels talls perpendiculars de nord a sud que parteixen o tallen la serra com un braç de gitano, en dos punts: en el pas de la Noquera Pallaresa per l'estret de Terradets, i en l'altre pas de la Noguera Ribargoçana al congost de Mont-rebei, tan espectacular. Això fa que la serra de Montsec quedi partida en tres trossos, coneguts per altra part com el Montsec de Rúbies, el Montsec d'Ares i el Monstec d'Aragó.