martes, 13 de enero de 2009

El català no ve del llatí

23. A propòsti d'Athanàgia, sis hidrònims catalans d'abans de Crist.
Penso que cada cop es parlarà més d’Athanàgia, la ciutat ibèrica desapareguda que aviat hauria de reaparèixer. Queda clar que es trobava a Sanaüja en un indret que encara està nu d’edificis. El que oculta podria ser imponent, transcendental i sorprenent per molts aspectes. Catalunya està necessitada d'una troballa d'aquesta mena. A l’haver estat Athanàgia una ciutat culta, s’hi podrien trobar moltes inscripcions ibèriques i en altres llengües, com el grec, que farien possible a la fi el desxiframent tan anhelat de l’idioma iber, que és el gran problema que impedeix conèixer les arrels fondes del nostre país i adonar-nos que el català ja existia com a llengua pròpia i vernacla en aquells segles anteriors a la invasió romana, com no pot ser de cap més manera. Vegem-ho.
Els ilergets eren la principal tribu de Catalunya, junt amb els lacetans del Solsonès i de tota la falda pirinenca. I no sols això, també ho eren de la tota la Península. Abans de Crist no hi havia cap gran ciutat: Madrid, Tarragona, Barcelona, Saragossa... eren petits poblats de no res, exceptuant algunes colònies costeres, com Cadis. Calculen que Numància tenia només uns 3000 habitants. Doncs, bé, Athanàgia era la principal capital dels ilergets, que en tenien dues. Una era Ilerda, avui Lleida, capital dels ILER-detes, i l’altra era Athanàgia, capital dels suposats athana-GETS. De la confederació d’aquelles dues ciutats es formà un poble poderós, amb aquest epònim: ILER-GET, que abraçava tot el sud de Catalunya, la Catalunya Nova, en contraposició a la Catalunya Vella, que corresponia a la Lacetània pirinenca, confederada amb els ausetans i altres. Aquesta doble divisió entre nord i sud, Nova i Vella, ja existia en aquells temps, de manera que Catalunya era més gran que no pas avui, ja que els ilergets arribaven fins al riu Cinca. No és casual, doncs, que a la Franja de Ponent encara avui s’hi parli el català. De fet, eren iler-gets, de parla catalana com tots els catalans d'avui. El riu Cinca no volia dir resmés que la riva Cinquena, perquè feia el nombre cinc dels rius catalans; a saber, el Segre, com a riu central; la Noguera Pallaresa, de riva parella, el segon; l’Èssera, la riva Tercera o Tèrcera; la Noguera Rivagorçana, la riva Quartana, de quatre, com encara avui es diu kôtre en alguns indrets; el Cinca, la Cinquena, i encara l’Isàvena, que seria la riva Sisena. Aquests noms fluvials, purs hidrònims, tan arcaics, més o menys transformats per alguna metàtesi pel pas dels segles, no poden ser evidentment de dates posteriors a l’Imperi romà, sinó moltíssim més antics. Corresponen a un català arcaic, fossilitzat en aquests hidrònims, però, al cap i a la fi, català. Són prerromans i, no obstant això, catalans del tot. Aquest hauria de ser un argument definitiu per a tots els els homes de bona voluntat de cara a la teoria que el català és i ha de ser anterior als romans. I no passa res, que la veritat és bona per a tothom i d'una manera especial ho serà per a la filologia i per al nostre damnat país. Visca Catalunya prerromànica!

I, certament, Athanàgia ( o Atanagrum o Atanagria o Atanàgia o fins i tot Athanaugia, que també així la trobarem escrita en un document perdut dels arxius de Madrid, segons es pot comprovar a Internet, i que ens demostra que la ciutat ibèrica tants segles perduda corresponia al peu de la lletra a l’actual Sanaüja)..., la capital del Llobregós era molt més important que la del Segre, aleshores. Ho digué un historiador italià, Nicola Feliciani, l’any 1907, en un estudi de la Batalla de Cisis, o sigui, La Battaglia di Cisis, on ens diu : Athanagia fu certo la più importante città degli Ilergeti nel III seculo av. Chr , essendo “caput eius populi” secondo Livio. I diu que de cap manera no podia ser Ilerda, que segons ell ja existia molt abans de la destrucció del setge d’Athanàgia, any 218 aC., per bé que la qualifica de parvula, petita, segons el testimoni del poeta Ausoni. D’aquesta manera queda resolta la gran polèmica que sempre ha turmentat els investigadors d’Atnahàgia. Com era possible que els ilergets tinguessin dues capitals, l’una Ilerda i l’altra Athanàgia? No havien atinat que es tractava de la confederació de dos pobles i aleshores la majoria donaven per cert que Ilerda s’hauria anomenat Athanàgia i després Ilerda.

10 comentarios:

arduvalo dijo...

Benvolgut Jaume: Trobo molt interessants les reflexions que feu però hi ha algun punt que no em quadra. Per començar, els rius, trobo estrany que en una religió animista com la ibera precristiana en que els rius eren divinitzats (un dels principal déus ibers era Íber, l'Ebre)els donessin un nom tan impersonal com un número. D'altra banda, si la llengua ibera era un català arcaic, com s'explica que encara no s'hagi pogut desxifrar i el poc que s'ha aconseguit sigui a partir del basc? L'últim punt és el nom de les tribus. No crec que en una societat guerrera i oral cap dels dos pobles permetés escurçar el seu nom, era considerat una ofensa bastant greu. Més aviat m'inclinaria per una conquesta de l'altra tribu per part dels ilergets i el trasllat de la capital Athanagia. Res més, m'agradaria que m'aclarissiu aquests dubtes perquè el tema m'interessa força i és molt difícil trobar-ne informació. Moltes gràcies

Jaume Clavé Cinca dijo...

Benvolgut contertuli Arduvalo:
Intentaré contestar a les vostres qüestions, encara que no tingui la resposta adequada i segura. Els noms d'aquests rius fan cara de ser numèrics, sobretot el Cinca, i per tant hi havien d'haver els números (creuria que aquí no s'ha de dir nombres) més baixos com a mínim. I si resulta que hi són i els trobem...? Tots per altra part són afluents o subafluents del Segre. La capital territorial seria Setelsis o Xelsa, avui Solsona. Era una forma d'organitzar el país. Sobre l'antguitat d'aquests hidrònims no caldria dubtar-ne. Ja Menéndez y Pidal deia que al Cinca hi havia indicis toponímics d'una frontera prehistòrica. Doncs, ja la tenim en el riu Cinca. Jaume I deia que Catalunya anava del Cinca al Llobregat, però no crec que fos perquè l'hagués feta ell, sinó perquè al seu temps ja venia de l'antigor. Si són realment numèrics, el problema no és que siguin impersonals per a una religió animista com la ibera. Potser voldrà dir que no eren ibers pròpiament parlant. Simplement jo crec que els ilergets i els lacetans i altres eren celtes, però de parla catalana. Potser no parlaven iber ni basc. Millor dit, al nostre país hi convivien dues cultures: la ibera,que volia dir hebrea o aramea, la basca que era molt afí a l'anterior, però que parlaven basc o euskera, i una altra que dominava les millors terres, les grans esplanades comarcals de Catalunya: lacetans, ausetans, ilergets,cerretans, cosetans,.. i entremig als serrats i a les garrotxes els ibers i els bascos, dedicats no pas a la pagesia, com els anterios, sinó a la ramaderia. Diferien bàsicament de religió i llengua, peró convivien pacíficament a Catalunya. Aleshores el problema és saber en quina llengua estan escrites les inscripcions ibèriques. Podria ser que encara no se n'hagués pogut interpretar cap amb certesa, ja que als filòlegs no els convencen gens ni mica les traduccions de Jorge Alonso, del Cerro i d'altres que pretenen haver traduït a partir del basc. De fet, on és l'eina gramatical que dóna explicació de la llengua ibèrica? Només vocables bascos acomodats. Sí, el que no es puguin traduir a partir del català o del cstellà és una pega molt grossa per a la teoria que diu que el català és molt anterior als romans i al llatí, però la veritat ès que tampoc no es poden traduir a través del basc. Nómés cal dir que tots aquests que diuen haver-les traduït no posseeixen l'euskera com a llengua materna. I el problema es torna misteriós perquè la llengua que transciuen però que no poden traduir,el suposat iber, no és cap llengua coneguda. Jo crec que és una llengua falsa, que no existeix tal com la fan sonar. Vull dir que encara no se sap llegir. Si la sapiguéssim llegir només podria ser: o català o castellà o basc, i, atenció!!!, HEBREUUU O ARAMEUUU. Hi ha molts topònims arameus o hebreus a Catalunya. No hi ha cap topònim que no es pugui interpretar a partir del català-castellà-gallec-portuguès, o del basc o de l'hebreu-arameu, a part de l'àrab. Per tant, una cosa és sgura, no hi poden haver inscripcions no escrites en alguna d'aquestes llengües, ja que la topònimia no en detecta capmés en tot el país. Potser escrivien en una lelngua culta, així com els romasn escrivien en llatí tot i no parlar-lo mai col·loquialment. El mot iber equival a hebreu i a´Èber, un dels grans patriarques de després del Diluvi. Tenen les mateixes consonansts, que és el que compta. Tot això ho dic moltes vegades en els dos llibres, amb citació de topònims arameus: Les arrels més antigues i en el darrer ATHANÀGIA. En fi, si algú vol desxifrar l'iber que estudïi l'hebreu i l'arameu, la llengua de Jesús i els seus pares i apòstols, i realment passarà a la història. Llavors sabrem amb detall i certesa que ja es parlava el català aleshores, qui eren els ibers i els altres, i com es federaven entre ells per raons de llengua, religió, veïnatge... Els ibers, o millor, ilergets i lacetans tenien els seus arxius històrics, eren cultes, sabien llegir i escriure, la classe superior i els sacerdots, si més no. Els romans van destruir-ne els arxius per assimilar-los a Roma, perquè no fossin rebels ni nacionalistes, ja llavors.
El nom ILER-GET conté la G, la qual no té explicació a partir del nom d'Ilerda o Iltirta. Hi havia també els ilercavons, cap a Tortosa, i ja es veu que aquí el nom de la tribu indicava una altra confederació: iler-cavons. Eren molt llestos en construir paraules noves.

Adrià dijo...

A veure... com dir-t'ho?
TU HAS ESTUDIAT QUELCOM DE FILOLOGIA? I DE LINGÜÍSTICA? I D'HISTÒRIA?

Silveri Garrell dijo...

Avui que es tan de moda fer excavacions a tot arreu on se suposen ruines antigues ja seria hora de que comencessin a picar a l'antiga Athanagia. També al Govern de la Generalitat ja li aniria bé que es podes descobrir que el Català és més antic que el castellà. Però pel que veiem els Carod i Cia. prefereixen gastar-se fortunes monumentals posant embaixades de Catalunya a les nacions estrangeres, en lloc de invertir-les per a cop de pic i de pala per a recerca dels nostres arrels.

Jaume Clavé Cinca dijo...

Hola, Silveri: Moltes gràcies per la teva aportació a la causa: el descobriment de les runes d'ATHANÀGIA, la gran ciutat ibèrica desconeguda i que té l'última paraula sobre moltes coses del nostre passat i dels veritables orígens històrics de Catalunya. a veure si amb les teves arts i manyes fas arribar un SOS a la Generalitat.

Anónimo dijo...

Aquí a Sallent hi ha un poblat molt gran al Cogulló, fins ara el mes gran trobat a Laçetania, un poblat sense nom?. No apareix en els teus mapas i es l'únic que hi ha declarat a la Ruta dels Ibers. Tens alguna cosa a dir

Manel Sallentí i Laçetà.

Jordi Benplantat dijo...

http://shambalah.com/grandia.pdf

http://www.benplantat.cat/01.html

salut, i continua!

Adrià dijo...

Crec que és la hipòtesi més paranoica que he llegit mai sobre... és la hipòtesi més paranoic que he llegit mai.

és un fake no?

Unknown dijo...

Increíble la cantidad de animaladas que soporta internet...

Joan dijo...

Bon dia

molt interessant el que dieu sobre Athanàgia. Moltes gràcies per les aportacions. A alguns llocs ho he vist escrit com "Athanagria". Es tractaría de la mateixa ciutat?
A altres fonts hi he trobat que situen aquesta ciutat prop de Tàrrega. O fins i tot que Manresa va créixer a partir de les seves ruïnes.

Què en sabeu?

Moltes gràcies per la vostra resposta

Cordialment

Joan