lunes, 29 de septiembre de 2008

El català no ve del llatí

20. Es compten unes quantes llengües romàniques: italià, francès, castellà, català-valencià-balear, galaico-portuguès, retorromànic a Suïsa, occità, sard, romanès... Llevat del romanès, tots van aparèixer a la part occidental de l’Imperi. Els filòlegs cerquen els motius i en troben, però no resisteixen les objeccions a fer. Per què no en van aparèixer llengües romàniques a l'imperi oriental, capital Bizanci, que durà fins al s. XV? Diran que allí la llengua culta era el grec i els romans necessitaven traductors del llatí.Dons, aleshores per`què no hi van sorgir llengües hel·lèniques? Ni una. Tampoc a la terra de Jesús no s'hi consolidà ni el lla´ti ni el grec, on es parlaven l’hebreu, llatí i grec segons l’INRI de la creu. Diuen que el llatí no va tenir temps de consolidar-se a tot el nord d’Àfrica per causa de les invasions, ni a Anglaterra. Es podria pensar que on en van néixer era per la semblança de la llengua del país amb la llatina, sinó fos perquè encara no s’han pogut desxifrar les inscripcions ibèriques, una tasca urgent que el nostre jovent estudiós hauria d’intentar fer ni que fos amb l’ajut dels ordinadors. És molt lamentable que a aquestes altures encara no sapiguem què diuen tantes inscripcions ibèriques.
21. A la toponímia del país, que guarda memòria de totes les llengües que s’hi han parlat en el passat, només hi he trobat aquestes llengües: el català (o si se’n vol dir llatí) en la major part dels noms, el basc en alguns (la font del Biscarri de Sallent, per exemple, Duàrria, potser Sarri...) i també l’hebreu, com la masia del Saït, que segons el diccionari vol dir bou ajagut (de pedra), Dac, que vol dir peix (la muntanya)...

22. Les llengües són molt antigues, impossible saber quan van néixer. La llengua té una arquitectura, una estructura, és un cos artificial. Les llengües mares, com fóra la llatina, no poden haver sorgit per generació espontània. Algú les havia d’inventar i ensenyar a parlar. La Bíblia diu que al principi nomès se’n parlava una arreu del món; segons els jueus, l’hebreu. Després es van assignar una llengua i un país per a cada poble descendent de Noè fins a arribar a 72. M’agradaria pensar que el català va ser una d’aquelles llengües afortunades i que no va néixer per derivació d’una altra, sinó de socarrel i que de les seves branques es van originar les demés llengües romàniques. Tot és molt fosc i no se sap quantes llengües hi ha al món, si tres mil o set mil, i moltes desapareixeran en el decurs del s. XXI. Amb tot, m’agradaria que el segle XXI donés la raó un dia al català Antoni de Bastero que en la seva Controvèrsia sobre l’idioma català, del segle XVIII, deia això que avui ens sembla tan ingenu: “Resolc com a més verosimíl que l’idioma català és un d’aquells que Déu Ntre. Senyor instituí després del Diluvi, i que de Déu té immediatament son primitiu principi i origen”.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

El sustrat del Català podria ser la antiga llungue parlada al pirineu? de ser així, aquesta és l´íber?, Toponímims com Gurb, Noarre etc... d`on venen? i els acabats en "ui" Llessui, Mantui, Bretui, Belestui etc...?

Jaume Clavé Cinca dijo...

Els sufixes acabats en -ui, com ja he llegit en algun lloc, ´volen dir el "camp" o millor el "prat", tractant-se del Pirineu. Exemple clar, n'és el poblet de Bonui, el "prat bo".
A hores d'ara penso que en el Pirineu hi hagueren aquestes llengües. Primerament l'hebreu, equivalent a l'"iber". També se'n podria dir "arameu", de la mateixa família. Hi ha molts topònims hebreus o arameus, com Beixalís, a Andorra, que vol dir "abeixà molla", terra, i l' "lís", lliscament. En total, lliscament de terres, o esllavissada. Hi és. Però, com es pot veure, "lis" no sembla hebreu, és català pur. Hi va haver una barreja. L'altra llengua va ser el basc, provinent de l'Atlàntida. Si fa temps, doncs, d'això. Noarre serà basc, però Gurb serà hebreu. I després hi arribà el protocatalà o espanyol antic. El castellà seria l'espanyol modern. Bé, el protoespanyol o català antiquíssim, ja hi era abans que els altres dos o al cap de poc. Es fa dificil imaginar altres llengües fora d'aquestes tres: hebreu/arameu, euskara i català-valencià-balear, més el galaico-portuguès i al mig com a llengua nova, el castellà de Castella. La toponímia no sembla enregistrar altres llengües que les esmentades, i ella és el registre fòssil més implacable que hi pot haver per dir-nos quines llengües s'han parlat en el passat remot o no tant en la Península. Deixem a part l'àrab. El llatí a penes va deixar topònims, i molt menys en la microtoponímia.

Anónimo dijo...

Podrie ser que els primes hebreus fosin d´un altre planeta, posiblement de Mart,despres d´una terrible gerra ''nuclear'' en aquell Planeta.

Anónimo dijo...

clarament, el catala no be del llatí en jaume te molta rao com sempre, si us agrada les coses que pensa en jaume, no dupteu en entrar la seva pagina web i llegir els seus articles,http://www.indretsambmisteri.es/, i no dubteu en comprar els seus llibres. una salutacio JAUME.