EL CATALÀ NO VE DEL LLATÍ

10. Encara que una gran part de mots del català semblin manllevats al llatí, no hem de córrer a dir que el català sigui fill de la llengua llatina, ja que pel mateix motiu podríem dir que és fill de la llengua italiana o francesa. Abans hem d’eliminar altres possibilitats. Per què no podrien coincidir i ser tots dos fills d’una llengua més antiga? Per què no podrien ser llengües germanes? I fins i tot, si volem treballar amb rigor científic, no podem descartar per les bones que el català no sigui més antic que el llatí i que el llatí en temps molt antics no s’hagi nodrit de molts mots catalans. Els filòlegs han partit d’una afirmació gratuïta. Si el català s’assembla al llatí, és que n’és fill.

11. Amb tot, també serà bo reconèixer que el català és molt diferent del llatí. Amb cinc cursos d’estudiar-lo al Seminari, la immensa majoria encara estàvem molt lluny de poder-lo enraonar entre nosaltres i d’expressar-nos-hi per escrit. Com és que el català ni cap llengua romànica no hagin heretat la veu passiva del llatí, a la qual eren tan afectes els romans: dicitur, videtur, moriemur...? Per què en català tenim molts mots que no són llatins i que, no obstant, són molt i molt catalans, com casa, senyor, seny, gos, canalla, país, pagès...? Aquest mots ja els farien servir la nostra gent molt abans dels romans. De quin idioma estrany serien, sinó de la mateixa llengua catalana d’abans i de després dels romans?


12. En català tenim el verb mancar, del qual es deriva man-c, man-ca: aquell que té una mà tallada. Està clar que man- vol dir mà, que en català té derivats com el diminutiu maneta, etc. Per tant, la segon aarrel –car de man-car vol dir “tallar, rompre” i la trobem al final de molts verbs: trencar, pescar, arrancar, rascar, ... (vegi’s un diccionari invers de la llengua catalana). Doncs, bé, el català sol-car voldrà dir “tallar el sòl”, llaurar la terra, però el llatí i el castellà han fer surcare i surcar. Han convertit el sòl en sur i, si no fos pel català, ja no se sabria el que volen dir des del punt de vista etimològic. Per aquesta via, es demostra que el llatí i el castellà són fills del català.