lunes, 16 de junio de 2008

El català no ve del llatí

14. En la vella Geografia de Catalunya de Carreras Candi, es recull l’opinió del Dr. Berlanga, un numismàtic català, que va saber expressar molt bé la veritat: “Després dels àrabs, ressurten com per art d’encantament los antiquíssims llenguatges, ensems que decau l’ús i la qualitat del llatí, ja relegat als formulismes de la cúria i al cerimonial litúrgic. Los íbers i los celtes s’afanyen en lluir a la llum del sol les respectives parles vulgars mai extingides, sempre vives fins en lo caient de la mateixa llatinitat imposada, i amb elles ressurt lo celtíber, idioma parlat pel poble mixte del centre” (Tom II, p. 698).

15. Un antic autor gaèlic (Irlanda), defensant la grandesa de l’idioma cèltic, de passada afirmava una altra veritat històrica innegable: “Els països llatins d’Itàlia, Espanya, França i Bretanya van acceptar la llengua llatina per a l’escriptura, tan sols perquè representava en cada cas una faisó superior i més rica del seu propi llenguatge i perquè els proporcionava el maneig d’una literatura més elevada” (Courcy Atkins, El celta o gaèlic). És a dir, la gent culta escrivien en llatí perquè, a més d’estar manat per l’Imperi, era més fàcil ja que el llatí tenia una gramàtica establerta i el català, castellà i demés, no.

16. Alguns potser estaran cansats de tantes raons, però és una qüestió que hité cabuda en la nostra cultura perquè tothom haurà sentit a dir alguna vegada que el català ve del llatí. Doncs, parlem-ne, que la cosa no està gens clara. Amb la primera raó de la sèrie n’hi hauria d’haver prou, si més no, per a dubtar-ne. La repeteixo amb unes altres paraules. Mai cap imperi de la història no ha pogut imposar la seva llengua a totes les seves nacions a nivell col.loquial, encara que sí a nivell d’escriptura. Ni Alexandre el Gran amb el grec. Ni Gengis Khan, el més gran de la història coneguda. On són avui les llengües neo-gregues o mongòliques? Ni tampoc Felip II i successors, els quals com a màxim només van fer desaparèixer, per desgràcia, el guanxe de les Canàries. Ni el tzar de totes les Rússies a la Sibèria i al Caucas, ni els anglesos ni els francesos en les seves innombrables colònies no van extingir cap llengüa indígena, ni una. Tampoc els portuguesos en cap dels seus dominis, ni a Moçambic ni tan sols a la Guinea portuguesa. Per què els romans havien de ser els únics en la història capaços d’esborrar en dos o tres segles les antiquíssimes llengües dels territoris conquerits sense TV ni ràdio ni escoles? Ja ho deia un autor castellà de fa segles que intervenia en la polèmica, portat pel sentit comú: “cuando conquistaron España los romanos, el español convivió con el latín, pues era imposible se les pudiese quitar la lengua natural” (Gegorio López Madera, s. XVII).

No hay comentarios: