El català no ve del llatí

EL CATALÀ NO VE DEL LLATÍ (1)
Entrant en polèmica , cal dir que és més que dubtós que el català i el castellà provinguin del llatí.
1. Els romans no podien eliminar de cap manera tota la munió de llengües vernacles o indígenes que es parlaven a les nacions que van conquerir. Després de 500 anys de domini castellà a gran part del continent americà, encara avui hi ha molts indígenes mexicans, guatemaltecs i d’altres que no entenen ni parlen el castellà i el mateix cal dir de la serrralada del Andes on pobles sencers només coneixen el quètxua, parlat per uns 9 milions d’habitants. I això als temps moderns. Pensem que els romans no escolaritzaven la gent, molt menys els pagesos de les muntanyes, de Tuixent i de Gósol, per exemple, on mai hi posarien els peus els romans. En aquell temps no hi havia premsa, ni ràdio ni TV, etc., etc. Quin miracle més gran van fer els romans a l’escombrar totes les llengües i imposar el llatí tan difícil a savis i incultes amb menys de tres-cents anys! Els russos, els anglesos, els francesos no han estat capaços de fer-ho en tants països del món on la seva llengua és l’única oficial. Per tant, tinguem una mica de sentit comú i apliquem-lo al que deuria ser la realitat. Els romans van imposar una llengua oficial per a escriure, peró cada poble col.loquialment va seguir parlant la seva fins avui i quan l’Imperi se’n va anar en orris, llavors cada nació va començar a escriure en la seva llengua indígena, la de sempre.
2. En català tenim el mot anyell, que diuen que ve del llatí agnus. Ara bé, etimològicament parlant, no saben de què ve agnus, mentre que en català està clar que vol dir un xai que té un any d’edat: any-ell.
3. La gent del país no van haver d’esperar els romans per anomenar la muntanya de Montserrat. Aquest és un nom molt català i, com que ja deuria existir abans dels romans, se’n dedueix que el català ja existia. Els romans n’haurien dit montem serratum, però, a part que la paraula serrra és molt més catalana que no pas llatina, hauria estat molt difícil que els catalans passessin de dir montem serratum a dir Montserrat. Ni els castellans no van gosar castellatnitzar el nom de la nostra muntanya. Si hi aneu pensant, vosaltres mateixos trobareu més raons.